La música i les dones. Les creadores musicals.
“En la mitologia grega, les nou filles de Zeus eren les deesses que componien, cantaven, o dansaven. Elles recreaven els poemes èpics i transmetien les grans gestes dels semidéus. Però els mites prompte entropessaren amb la Història.
Aquells orígens femenins de la creació artística van anar desapareixent a mesura que la societat separava allò intel·lectual i racional de l’esfera més sentimental. A les dones se les considerava uns éssers irracionals i emocionals i se’ls negava l’estudi. Així començà la prohibició, de facto, per a compondré música, una capacitat que semblava reservada als homes.
Per aquest motiu i molts altres, la composició musical femenina- igual que tot el que està relacionat amb la vida, les arts i les dones- ha sigut minvada, minimitzada i devaluada per una mirada sempre distorsionada, i a vegades misògina i masclista, dels historiadors. Perquè, encara que en el cas de la composició hi haja poques figures femenines, no és el mateix poques figures que no cap.
Sabem que la música ha acompanyat la humanitat des dels inicis. Per tant, resulta incomprensible intentar amagar que una de les arts amb major capacitat d’expressió no haja sigut creada també per dones. De fet, si la primera cançó que escoltem en la nostra vida és una cançó de bressol cantada per les nostres mares, on estan escrites aquestes melodies? Elles sempre han estat component, però des de la intimitat. I per això han passat inadvertides. Estaven ahí, les teníem ahí. Però no ens n’adonàvem (Text de Raquel de Lacruz, Llibre: Les nostres compositores)”.
Explicació Obra
Aquest pentagrama en ordre cronològic és un recorregut per les compositores de la nostra història. Cadascuna d'elles envoltada per motius relacionats amb la seua música. La partitura comença amb Hildegarda de Bingen junt amb la seua Lingua Ignota, Barbara Strozzi amb una síntesi d’un espectre d'àudio d’una cantata, Fanny Mendelssohn amb les notes formant una constel·lació musical, Matilde Salvador junt amb el seu piano i Sofia Gubaidulina amb una síntesi “irresponsable” (com va anomenar la Unió Soviètica a la seua obra) de Musical Toys.
Els nombres presents al pentagrama són una lectura numèrica de "Sympathy" de Florence Price, que posa melodia al poema de Paul Laurence.
“I know what the caged bird feels, alas!
When the sun is bright on the upland slopes;
When the wind stirs soft through the springing grass,
And the river flows like a stream of glass;
When the first bird sings and the first bud opes,
And the faint perfume from its chalice steals—
I know what the caged bird feels!
I know why the caged bird beats his wing
Till its blood is red on the cruel bars;
For he must fly back to his perch and cling
When he fain would be on the bough a-swing;
And a pain still throbs in the old, old scars
And they pulse again with a keener sting—
I know why he beats his wing!
I know why the caged bird sings, ah me,
When his wing is bruised and his bosom sore,—
When he beats his bars and he would be free;
It is not a carol of joy or glee,
But a prayer that he sends from his heart’s deep core,
But a plea, that upward to Heaven he flings—
I know why the caged bird sings!”
“Sé lo que siente el pájaro enjaulado, ¡ay!
Cuando el sol brilla en las laderas de las tierras altas;
Cuando el viento se agita suave a través de la hierba que brota,
Y el río fluye como una corriente de vidrio;
Cuando canta el primer pájaro y se abre el primer capullo,
Y el tenue perfume de su cáliz roba:
¡Sé lo que siente el pájaro enjaulado!
Sé por qué el pájaro enjaulado bate su ala
Hasta que su sangre se enrojezca en las barras crueles;
Porque debe volar de regreso a su posición y aferrarse
Cuando quisiera estar en la rama de un columpio;
Y un dolor todavía palpita en las viejas, viejas cicatrices
Y vuelven a latir con un aguijón más agudo.
¡Sé por qué golpea su ala!
Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado, ah yo,
Cuando su ala esté magullada y su pecho adolorido,
Cuando golpea sus barras y sería libre;
No es un villancico de alegría o regocijo,
Pero una oración que envía desde lo más profundo de su corazón,
Pero una súplica, que lanza hacia el cielo:
¡Sé por qué canta el pájaro enjaulado!”
Abans de escollir les definitives cinc compositores que apareixen a l' il·lustració, vam escollir aquestes onze, i creguem molt interessant que les pugueu conèixer totes.
- EDAT MIJANA: Hildegarda de Bingen (1098-1179)
- RENAIXEMENT: Maddalena Casulana (1544-1590)
- BARROC: Barbara Strozzi (1619-1677)
- CLASSICISME: Marianne von Martines (1744-1812)
- ROMÀNTIC: Fanny Mendelssohn (1805-1847)
- SEGLE XIX I SEGLE XX:
Si vols saber més d’elles clica en cadascun dels noms.
L’equip multidisciplinar esta format per artistes. En aquesta intervenció concretament han treballant Imma Mengual i Maria Laudes.
Treballen junt al públic a qui va dirigit el projecte, fent intervencions úniques, creant relacions que finalitzen en l’aproximació de l’espai: Inventat llocs per sentir-los propis (https://ca.laonomatopeyadelsilencio.com/).
-1710240804.jpg){kind=logo}
